Afinals del segle passat, el doctor Muhammad B. Yunus, professor de Medicina a la Universitat d'Illinois (USA), va ser el primer a englobar sota el terme Sensibilització Central diferents processos que tenien en comú una hiperexcitabilitat i hipersensibilitat del sistema nerviós i del sistema immunològic davant infeccions, productes químics, camps electro-magnètics, fàrmacs, estrès ...
Tots aquests processos eren de causa desconeguda, compartien una fisiopatologia semblant i nombrosos símptomes: fatiga que no es recupera amb el repòs, dolor que no té associat cap mal específic, infeccions de repetició, alteracions cognitives (lentitud mental, falta de concentració i memòria), somni no reparador, alteracions gastrointestinals (sense causa aparent que les justifiquin), hipersensibilitat a diverses substàncies químiques i a camps electromagnètics que provoca una hiperresposta a aquests, i que es manté en el temps malgrat la desaparició de l'estímul que l'ha generat.
El terme Síndromes de Sensibilització Central (SSC) engloba processos com la fibromiàlgia (FM), la síndrome de fatiga crònica / encefalomielitis miàlgica (SFC / EM), la síndrome d'intestí / còlon irritable, la síndrome de les cames inquietes, la cistitis intersticial , algunes cefalees temporals i migranyes, entre d'altres. Més recentment s'ha afegit també la sensibilitat química múltiple (SQM) i la electrohipersensibilitat (EHS).
Aquestes síndromes, que presenten nombrosos símptomes comuns, se superposen en un alt percentatge de pacients. De fet, hi ha nombrosos estudis que demostren que la majoria de persones que tenen una d'aquestes malalties, poden acabar tenint les altres en major o menor grau d'afectació.
En qualsevol cas, la relació entre aquestes patologies és evident, tant pel que fa als símptomes comuns, com per l'experiència vital de la majoria de persones que les pateixen.
La informació continguda en aquesta web està destinada a complementar, i no a substituir, en cap cas, la informació i l'assistència dels professionals de la salut.